Aigua per tothom (Avui)

Ara que tenim els pantans plens i hem superat el pic d’histerisme que va generar la sequera de 2008, podríem tornar a parlar de la gestió de l’aigua. No hi ha moment més dolç per parlar d’escassetat, que quan es neda en l’abundància (i perdonin la broma). Ara que tothom està menys susceptible, podríem insistir que la gran víctima de la nostra escassetat no és l’Ebre sinó el Ter. És l’hora de preguntar-se si és assenyat que el 75 per cent de la seva aigua vagi a parar a Barcelona. Llegeixo que Plataforma pel Ter ha portat l’Agència Catalana de l’Aigua als tribunals. Perfecte: també és un bon moment per preguntar-se perquè els ecologistes de l’ACA se salten sistemàticament la llei que protegeix el riu gironí. Barcelona és un drac insaciable i cada any voldrà més aigua. El Ter i el Llobregat, els dos rius que l’abasteixen, baixen cada cop més escanyats. Les pluges d’enguany els han salvat d’una situació desesperada, però la pluja és variable, i la moreneta no atendrà sempre els precs improvitzats dels nostres polítics incompetents. Hem de discutir què fem. Portem l’aigua del Roine, engeguem un pla de dessalinitzadores o seguim els postulats de Compromís per Lleida? Aquest senyors proposen una solució de la qual s’ha parlat poc. Es tractaria d’ajudar els pagesos lleidetans a modernitzar el sistema de regadius per tal que aprofitessin millor l’aigua. Asseguren que l’estalvi permetria abastir Barcelona i alleujar el Ter. A més, els diners no anirien a França ni a les elèctriques, sinó que revertirien en el país. Sona bé.

9 Comments

·

Leave a Reply

  1. Llegeixo el que escrius pràcticament des que vas començar. T’he anat seguint a les webs on has anat publicant fins arribar a la teva. També he anat llegint els teus escadussers articles a l’Avui els darrers anys, i les magnífiques entrevistes que feies a la contraportada del diari -enyor de les teves entrevistes!-. He llegit el teu darrer llibre, El nostre heroi, Josep Pla. Vaig devorar-lo en quatre dies. Un llibre de molt gruix i no solament pel nombre de pàgines. Va agradar-me tant que m’he convertit en propagandista entusiasta del llibre. Avui, per primera vegada, he sentit la teva Píndola a RAC1. T’he escoltat amb atenció. El teu comentari sobre la incidència dels porros en l’educació m’ha semblat adequat, molt en la teva línia social i ideològica. Tinc un retret a fer-te. Em sembla que llegeixes el text massa de pressa. Les teves paraules vessen a la velocitat dels trets d’un rifle. Escoltar no és llegir. Normalment qui escolta la ràdio fa altres coses alhora. Poques persones hi deuen haver assegudes al costat de l’aparell amb l’única finalitat d’escoltar-lo. La ràdio no és la tele, i encara menys un diari o un llibre als quals hi dediques la totalitat de l’atenció. Crec que molts oients agraïrien que llegeixis més a poc a poc. Entendrien millor els teus comentaris i els valorarien més. Faries un favor als que s’interessen per la teva obra i generaries nous adeptes. Atentament i amb molt d’afecte.

  2. Ara, i governant qui governa, a ningú l’importa el problema de l’aigua, ja en parlarem d’aqui uns anys, en la pròxima sequera…. Mentrestant el Ter continuarà a l’UVI.

  3. El reg per inundació és una mica bèstia perquè es fa servir molta aigua, però el meu sogre em va dir que si l’obliguessin a modernitzar el sistema de regadiu ho hauria de deixar. És molt car i no sortiria a compte. ¿El govern estaria disposat a assumir una part important d’aquesta modernització? Un part que no impliqués la ruïna dels pocs pagesos que queden.

    Per què no fas servir la versió més polida de l’Avui? Això de lleidetans no sona gens bé.

    Pel que fa als porros, sort que m’hi vaig aficionar tard, perquè si t’hi habitues a 13 anys, és impossible estudiar.

  4. Parlant d’això, ¿on són les dimissions dels incompetents que van contractar a Marsella 169 viatges de vaixells cisterna -amb un cost total de l’operació de 53 milions d’euros- sense cap clàusula de rescissió raonable? ¿No hi ha ningú a la presó per això? Són 53 milions tirats a l’aigua per ineptes i porucs polítics que s’han gastat tranquil·lament els diners dels altres, de la comunitat, per assegurar la seva posició particular. Així, fins i tot criatures de 6 o 7 anys podrien governar com si juguessin al Monopoly. Quan s’acabarà aquest malson amb aquests polítics?

    • I què me’n dieu de les estaques que els extraterrestres van clavar als camps de Prats i Sansor quan el Govern va tenir la genial idea de fer el transvasament del Segre en aquest punt?

  5. Només dues preguntes respecte a l’aigua:
    1) si som un pais amb falta d’aigua, perquè volem fer arròs?
    2) després dels mesos de debat de l’aigua (perdó, del desgast polític amb l’aigua com a excusa), algú sap quins sectors són els que la gasten i en quina proporció? algú sap quan costa cada una de les opcions que es van posar sobre la taula? algú destaparà els interessos del darrera de cada opció? algun dels responsables polítics té informació correcta al respecte? “haveu vist” algun pagès en algun de tots aquells empobridors debats? i la indústria: les mata callando? i ara? ja està?: com que ha plogut qui dia passa any empeny?

    Com deia el de la sèrie “Dinamita”: – reflexionem-hi, sisplau, reflexionem-hi..

    Salut.

  6. Gràcies Enric!

    Tinc entès que les comunitats de regans participen molt activament a les juntes de desembassament. És injust dir que els pagesos no han protestat. S’ha fet molta feina des de la Plataforma pel Ter.
    Se’ns pot dir que ens hem despertat tard, això ho admeto. Però tampoc m’estranya que a la pagesia, tant i tant maltractada, li costi reaccionar davant de tanta ineptitut.

Respon a Xavier Roig i Martínez (Xauxa) Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *