Antifranquistes de pissarrí (Rac 1)

La vaga convocada pel sindicat de mestres posa de relleu l’evidència que el problema de l’educació no se solucionarà només amb lleis. N’hi ha prou d’escoltar el sindicat per veure el paper que l’antifranquisme té encara avui en els mals del país. La retòrica de l’antifranquisme tenia valor durant el franquisme però ha derivat en un idealisme autojustificatiu que permet totes les inconsistències amb la condició que es perpetrin en nom de paraules boniques -com aquelles que escrivíem amb gumets als murals de l’escola. Jo sóc del parer que el primer que caldria fer per millorar l’educació és endurir la carrera de magisteri, que sempre ha estat la carrera dels tontos. Si la carrera fos tan difícil com la de medicina el percentatge de mestres sense vocació baixaria i també disminuiria el nombre de mestres histèrics i amb tendència a la depressió. Per atraure gent forta i intel·ligent caldria que les escoles paguessin millor. Si paguessin millor potser els mestres no serien tan bones persones però segurament l’educació també hi guanyaria. Ens queixem dels pares, però els responsables de donar exemple a les escoles també es mereixen una bona repassada. Ancorats en els valors i el complex de superioritat de l’antifranquisme, comprenc que no s’entenguin amb el conseller Maragall, que és el prototip d’antifranquista oportunista evolucionat cap al cinisme.

9 Comments

·

Leave a Reply

  1. Hi estic bastant d’acord, però no dius com fer-ho per pagar millor els mestres. Mentre no siguem independents, això només són que bons desitjos.

  2. “Posar de relleu l’evidència”? Suposo que vol dir que “La vaga convocada pel sindicat de mestres demostra que el problema de l’educació no se solucionarà només amb lleis”. Les evidències no necessiten ser posades en relleu; per exemple, quan vostè diu “el problema de l’educació”, no li cal explicar de quin problema es tracta. De fet, al llarg de tota la nota, no sé on vol anar a parar. ¿A que els mestres no haurien de fer vaga? ¿A que caldria canviar el conseller? ¿A que cal igualar les privades i les públiques pujant el nivell d’aquestes últimes? [Posar de relleu l’evidència és, evidentment, una figura retòrica. Tractava d’irritar, amb una mica del meu humor dolent, a tots aquells que tenen l’evidència davant dels nassos i no la veuen o no la volen veure. La nota no vol anar a parar a cap de les conclusions que vostè assenyala. Es conformava en posar en evidència les limitacions de reaccions com la seva.]

    • Ah, vaja. Doncs gràcies.
      Una abraçada,
      p.c.[Em sap greu, no sé si ets mestre però és la imatge que en tinc al cap. Tots tenim la nostra nota exagerada]

  3. Els mestres tenen un bon sou, de fet dels millors d’Europa. El problema és de model, i també de número de mestres, d’inversió a les escoles, etc I és un problema de país d’abast extensíssim. Volem ser independents no tant per pagar més, si no per canviar el model educatiu.

  4. Senyor Vila, sort que vostè ens aclareix que amb aquest article només “tractava d’irritar”, perquè altrament no seria capaç d’entendre tanta inconsistència, tanta retòrica de malparit.
    Vostè m’ha ofès, senyor Vila. I miri que ja és díficil que això em passi a aquestes alçades. Posats a donar bones rapassades potser en caldria una de ben severa per a vostè, un pobre diable l’ùnic objectiu del qual és a veure a qui pot tocar els collons. Vostè no sap el que es diu. Per què parla d’antifranquisme si vostè a viscut del cuento tota la vida? si vostè a viscut protegit i aviciat per la democracia. Segur que mai un professor li va donar una bona hòstia, segur que no perquè de petit només tenia senyoretes que li feien enganxar gomets mentre li eixugaven els mocs. No ens vulgui donar lliçons, senyor Vila, de complex de superioritat només hi ha el seu. Només cal ser una mica objectiu per adonar-se’n. I no vull continuar. Li prego que reflexioni, rectifiqui i es disculpi. [Val més que us digui això un mal parit que us estima i us valora que no pas que seguiu fent mal i fent el ridícul sense saber-ho.]

  5. Vostè no ha fet el que li vaig demanar, senyor Vila. Vostè no ha endegat un procés de reflexió i autocrítica. De fet, vostè només sap respondre amb atzagaiades i gracietes, creient així que amaga el cap sota l’ala i el·ludeix les seves responsabilitats.
    Vostè es permet el luxe de denigrar tot un col·lectiu professional, tota una generació de catalans, i aquí no passa res.
    Vostè desqualifica el progressisme, mentre s’ha beneficiat d’ell. O és que potser li hauria agradat la llei del xarop de bastó? Si vostè hagués fet la mili (diria que no l’ha fet) seria dels que hauria patit tres setmanes de restrenyiment. Vostè no suportaria la disciplina, però mentrestatant fa el milhomes.
    Deixi’m dir-li-ho, Vila: d’aquí una generació molts dels personatges que avui vostè pren de cap d’esquila seran ben considerats i admirats. No rigui: ho seran tant el conseller Saura com el president Montilla. En canvi, tant vostè com el senyor Sostres no seran més que una nota a peu de pàgina de la més tronada Història de la literatura catalana que s’hagi escrit.

    • Em ve molt de gust respondre al sr. de Ciurana: En Vila, a parer meu, no denigra una generació ni una professió. A tot arreu hi ha de tot. Però el que denigra -i jo hi estic d’acord- és aquesta ideologia que vivia millor contra Franco, aquesta ideologia que no ha canviat en 30 anys (en tinc 34 i sempre els escolto dir el mateix), aquesta ideologia que parla de joven i mainada i que no se n’adona que ara, a classe, tenen adolescents amb idees pròpies.

      Un ja comença a estar cansat de l’estil kumba-mafiós de Rosa Insensat. Un ja comença a estar fins a les gònades d’haver d’escoltar com n’és de dur enfrontar-se cada dia a 25 marrecs. Un ja comença a pensar que determinat funcionariat tracta d’imbècils a la resta del país: no poden perdre la feina, tenen vacances a dojo, de l’horari ni en parlem. Volen realitat precària? surtin al carrer, a la intempèrie i mirin de sobreviure a l’empresa privada amb aquesta esma i actitud. Ni dos dies durarien.

      No crec que Magisteri sigui un refugi d’incompetents. Però que molta gent bucòlica i guitarrera hi acaba petant perquè no tenen res millor a fer, això és cert.

      Apa siau, salut i república.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *