Casablanca (Rac 1)

L’allau de notícies i declaracions indignades que ha desencadenat el cas del Palau de la Música em recorda aquella escena de Casablanca en què el cap dels gendarmes organitza una batuda policial al Bar del Rick i s’exclama: “Qué escándalo, aquí se juega”. D’un país on les classes dirigents es conformen a gestionar engrunes de poder només se’n pot esperar que fins i tot els taxistes siguin corruptes. Quan les institucions socials no serveixen per manar, serveixen per robar, igual que quan un ciclista deixa de pedalar cau de la bicicleta. No veig on està la notícia tenint tan a prop l’exemple de València. Fa molt temps que ni el Palau, ni el Liceu, ni la Generalitat, ni l’Ajuntament ni els Partits no representen ni lideren res. Actualment, les institucions que havien servit per tirar endavant el país, Palau inclòs, no són altra cosa que intruments folklòrics. És lògic que el servei públic més net realitzat a Catalunya els últims anys hagi estat la consulta d’Arenys. Tothom és molt bona persona, però si manes i no estàs ocupat lluitant com un lleó per un projecte polític en el qual creguis tard o d’hora t’entretindràs ficant la mà a la caixa. No cal ser gaire llarg per veure que el catalanisme representa un país massa prim i minoritzat perquè hi hagi tanta gent que en tregui benefici en nom seu.


logo_rostiseria_boqueria

8 Comments

·

Leave a Reply

  1. Potser sí que en aquest país es reparteixen càrrecs i distincions com si fossin llangonisses. El Millet tenia tants càrrecs que si hagués fet una sola reunió anual per a cadascun no hauria tingut temps de posar la ma a la caixa. Però es veu que sí. Va dir que es va equivocar (deixant-se atrapar).

    I ara, no vol tornar la Creu de Sant Jordi… És lògic que no es vulgui despendre de l’únic que no ha robat, no?

  2. Ja ho deia en Pla, de gent que s´estimi Catalunya n´hi ha molta, ara bé, que l´interessi molt poca. Som un país de mediocres i miserables, aquesta és la veritat.

  3. Diu Vila “quan les institucions socials no serveixen per manar, serveixen per robar”.
    Em sorprèn la seva clarividènia política ,perquè ell no hi era sota la dictadura i aleshores les associacions més o menys reconegudes o clandestines, funcionaven amb la força generosa i esperançada de socis i directius i es veia que el pais avançava.
    Ara es nota una paràlisi social, que acaba amb corrupcions.
    Quan apareixen aquests desastres és urgent la reconciliació, i com més anys passen sense fer-la més urgent és.
    eduard cardona

  4. L’assumpte es greu, si. A les institucions folclóriques s’ha d’afegir per exemple les ambaixades de pandereta, la policia de nyigui nyogui, les conselleries que son de pega, com la de justicia, etc… Ens hem construit una façana d’alt a baix per a fe veure que ens auto-governem.
    En benefici de quí, es tot això? Jo no diria robar, jo diria més aviat que ha estat una manera de col·locar una serie gent que si no, s’haurien hagut de buscar les mongetes, com es feia en temps de la “Catalunya emprenedora.
    Els partits actuals tenen com a missió principal, el d’agencia de col·locació, i es molt dificil de trencar aquest esquema. Penseu que per exemple a Extremadura el funcionariat ja es del 35% de la població activa; lògicament en aquestes circumstancies la societat civil està vençuda, però a Catalunya no arriba al 15%, hi ha alguna esperança.

  5. M’agrada lo de barallar-se per les engrunes, i lo de que si deixem de pedalar caiem de la bicicleta..
    Endavant amb el blog, i una salutació a P.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *