Crim i càstig (Rac1)

Quan penso en Puigcercós veig un llop de mar fent equilibris dalt del pal major d’un vaixell amotinat que navega a la deriva en un mar ple de taurons. El vaixell és Esquerra. Els taurons que esperen salivejant l’hora del banquet porten l’escut de CiU i del PSC. Qui és menjarà el gran llop de mar? El vent sacseja el barco d’un costat a l’altre i de vegades sembla que el berenar serà per CiU, d’altres pel PSC. Mentrestant, els amotinats guanyen terreny dins del vaixell i els oficials fidels a Puigcercós van caient: l’últim és Xavier Vendrell. El problema de Puigcercós és que, en la lluita pel poder, ha promès massa coses a massa gent amb interessos divergents. A CiU, el tenen pel porter que els donarà la clau de la Generalitat, i per això l’ajuden. Al PSC, l’han ajudat perquè Carod no tenia força per mantenir sol el Tripartit. Dins d’Esquerra, Puigcercós havia promès als seus oficials acabar amb Carod i presentar-se ell de candidat i ara es troba que a més de Carod ha de batre Carretero. Carretero segurament és l’home que avui guanyaria unes primàries, si no és que els sectors oficialistes tornen a pactar, cosa que deixaria el partit molt malmès. L’única sortida de Puigcercós, doncs, és deixar d’utilitzar la presidència d’Esquerra per les seves ambicions personals, renunciar a ser el candidat a la Generalitat i dedicar-se a unir partit. Si no vol que se’l mengin viu o ensorrar Esquerra, haurà de repartir el pastís que volia tot per ell entre els amotinats. I conformar-se amb el càrrec de reina mare, encara que li dolgui.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *