El castellà (Avui)

Hi ha una relació entre la xiulada al rei i el sentiment de molts catalans vers el castellà. Igual que hi ha una relació entre l’amor al català de Gaudí, de Pla, de Cambó o de Pau Casals, i la gesta de Laporta i Guardiola. Què vol dir que la tercera hora de castellà no cal perquè ja es parla al carrer? Si no es parlés, tampoc no caldria. A Catalunya es parla molt en castellà. Aquí vivim i deixem viure i si haguessin vingut milions de xinesos coneixeríem el xinès. Ara bé: que per ventura els millors homes de la història del país li deuen alguna cosa, al castellà? Que per ventura el millor de Josep Lluís Núñez o de Javier Cercas o de José Montilla hauria sortit en una Catalunya tan castellanitzada com el País Valencià? Que es recorda algun moviment constructiu parlant en castellà a Catalunya? És cínic apel·lar a la llibertat amb l’exèrcit a favor teu. És cínic dir que el castellà és una llengua del país, amb el paper que ha jugat. És baratet apel·lar a la llengua materna dels que no vas poder alimentar, després d’atemptar contra aquest principi durant segles. El castellà podrà ser una llengua important a Catalunya però mai no li donarà res d’excepcional perquè treballa per a un altre centre de poder, com l’anglès o el francès. Debilitar el català és un error. Vagin a Perpinyà, vagin a Gènova. És lògic que els moments més baixos de la història del país coincideixin amb els de més castellanització. Els castellanoparlants haurien de ser els primers a voler que el català s’ensenyés bé a les escoles. Sense l’amor al català, això ja seria com Andalusia, però amb autopistes de peatge.

35 Comments

·

Leave a Reply

  1. Ni tercera hora ni segona ni primera. El castellà no s’hauria d’ensenyar a les escoles perquè s’ensenya sol.

    I pel que fa a les llengües espanyoles i catalanes, un article del catedràtic Juan Carlos Moreno Cabrera:

    http://blogs.publico.es/dominiopublico/676/lenguas-espanolas/

    Un trosset:

    “por un lado, se dice que el catalán, gallego o euskera son lenguas españolas y esto podría ser admitido, aunque de mala gana y con las reservas ya vistas, por la ideología del nacionalismo lingüístico español. Pero, por otro lado, nos resultaría cuando menos chocante decir que, dado que el castellano es lengua de Cataluña, de Galicia y del País Vasco, entonces el castellano es una lengua catalana, gallega y vasca a la vez. Eso significaría que, por ejemplo, en Cataluña se hablan, entre muchas otras hoy en día, dos lenguas a la vez españolas y catalanas (castellano y catalán).”

      • Doncs no, no ho sé… Es pot renegar d’una fe, de la família… Però com es renega de Catalunya? Va, home, sigui gentil i aclareixi’m-ho (si en té ganes, és clar, que aquestes coses ja sabem que s’acaben tornant molt fatigoses: rèpica, contrarèplica, tothom volent tenir raó i ningú convençut de res que ja no n’estigués…)

    • Sí, renegar ja sé què vol dir. El que no entenc és com es renega de Catalunya, perquè a mi em sembla que Catalunya ni és una família, ni una institució, ni una idea.

  2. Que bé que us ho passeu!
    Sr. Vila, felicitats. L’article d’avui és dels millors que t’he llegit. El fotut de llegir que escriu i pensa tant bé com tu és que se’t treuen les ganes d’escriure.
    I per cert la darrera frase…. no era seria Valladolid, Catalunya sense els Catalans? (L’episodi del llibre que acabes amb aquesta frase el vaig trobar genial).

    • Que bé que us ho passeu!
      Sr. Vila, felicitats. L’article d’avui és dels millors que t’he llegit. El fotut de llegir gent que escriu i pensa tant bé com tu és que se’t treuen les ganes d’escriure.
      I per cert, la darrera frase…. no era que seria com Valladolid una Catalunya sense Catalans? (L’episodi del llibre que acabes amb aquesta frase el vaig trobar genial). [Li asseguro que escrivint articles com aquests és difícil passar-s’ho bé. Els escric perquè no tinc més remei]

      • Joan, a veure si deixaràs d’escriure ara que t’acabes d’estrenar al WordPress…

        Treure’t les ganes d’escriure? Al revés, ha de ser un estímul!

  3. Potser sí, però no crec que la seua reflexió hagi convençut ningú que no n’estés d’antuvi. Tot i que vosté és molt simpàtic(almenys jo l’hi trovo).

    • Gràcies… veus? ja em troben simpàtic fora de casa i tot…
      Vostè també m’ho ha semblat, i força.
      La seva frase “Catalunya és l’etcètera” ha estat sensacional(sense conyes, he rigut molt).
      Bona nit i salutacions.

      • De res, Sr. Duran. Jo també he rigut amb la seva agilitat per tirar al dret amb gràcia
        Ara bé, que fins i tot a casa, que és on de veritat ens tenen pres el número el trobin simpàtic deu ser d’un mèrit extraordinari. Si no visqués sol créguim que l’envejaria.

  4. Això d’escriure és una collonada. Hi ha que s’ho pren molt en serio i tot això, però és una gran collonada. També hi ha molta comèdia i molt professor que dona consells i tot això, però no deixa de ser una gran estafa. I pel que dius Marc de la meva opinió sobre Catalunya, crec que molts pateixen d’impotència o no se’ls hi aixeca, no sé, alguna cosa ha de passar perquè es passin tot el dia repetint Catalunya, Catalunya, Catalunyaaaaaa com si fossin veus d’ultratumba…què maca és la vida com per perdre el temps amb tonteries !!!

    • Home noctas, no ens l’agafem amb paper de fumar tampoc; qui no vulgui pols que no vagi a l’era. Es així de senzill.

      Per altra banda, per ventilar una mica i aprofitant que he llegit algun comentari teu sobre lo maravellosos que et semblaven The Horrors, et recomano el Look at Live Again Soon de The Ettes. NO inventen res, igual que els Horrors, però són guitarreros, lleugers i pasen bé escarxofat a la fresca amb un canelo i una Voll Damm ben freda encabat de pencar.

  5. M’afegeixo a les felicitacions per l’article “El castellà”. Jo també crec que és molt bo. Ja n’he après algunes frases “clau” per fer-les servir quan calgui. Enhorabona Enric !!!!

  6. Amic Manel, no són més que estaribots aquests comentaris meus. Espero que ningú se’ls prengui seriosament….gràcies per la recomanació i no faltarà el canelo, crack!!! Per cert, ara m’estic recuperant de la millor novel.la que mai hagi llegit, Incerta Glòria. Si us plau, llegiu-la, és la novel.la més de puta mare que he llegit mai, i a més en català, quina meravella!!!. Per cert, gràcies Enric per recomanar-la…saludus campions!!!

  7. He llegit -per àgils- aquesta tirallonga de “estranys” i sincers comentaris i destacaria sobretot el de Noctas “escriure és una gran collonada”. Caldria un consell de savis que hi reflexionessin. Jo crec que és important l’escriptura però jo no sóc prou savi per afirmar amb rotunditat que no ho és més sembrar patates p.e. La boutade de Noctas m’ha fet riure.

  8. Criteri: Sembrar patates o escriure, la cultura o el menjar…Què és més important…? Fuster va dir alguna cosa com això <>., en fi, em poso tendre!!!.

  9. Mentres els Russos envien l’Sputnik a l’espai els nens de l’Africa no tenen forquilles per menjar..això deia Fuster…

  10. La cultura o el menjar.

    “En els camps ben cultivats hi veig la mateixa civilització que en els llibres de les persones sensibles.”

    (Josep Pla. ‘Les Hores’ (1953). Obra completa, vol. 20 (Barcelona, Destino, 1991), p. 178.

  11. I ara que el teu Heribert Barrera tambe dona suport a Reagrupament, que hi tens a dir? Au va, vina i associa’t amb nosaltres que riurem.

  12. “Si es tractava de donar un testimoni ètic, ¿no era millor donar-lo dins ERC, com Heribert Barrera?”

    No es tracta de donar cap testimoni, sinó, com diu el mateix Barrera, d’una candidatura transversal, “no com la candidatura d’un nou partit sinó com un aplegament solidari per fer front a una emergència nacional”. Una proposta “oportuna i viable”.

    En aquest projecte hi han de tenir un “paper essencial” les entitats i les plataformes. I aquí tenim una altra bona notícia: la plataforma Sobirania i Justícia, propera a CiU, que s’ha presentat amb un manifest impecable.

    http://www.sij.cat/

  13. Un article perfecte, gràcies Enric. Ah! Jo també m’he reagrupat.
    P.S. Ara que ha sortit això de Incerta Glòria. L’error que vaig trobar va ser a l’edició de la MOLC (per on vaig començar a llegir-la) però ja no hi és a la darrera edició del Club Editor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *