El melic africà d’Espanya

Els explicaré una historieta: Som als anys 50,  les polítiques d’extermini cultural i la immigració van fent feina. Després de 300 anys, la cultura catalana per fi penja d’un fil i es calcula que amb 25 anys estarà liquidada. Aleshores una colla d’intel·lectuals castellans disgustats amb la mateixa dictadura que han col·laborat a imposar, tipus Ridruejo i Laín Entralgo, proposen un pacte a Carles Riba, Foix i companyia. Intercediran a favor de la cultura catalana a canvi que els intel·lectuals catalans donin carta de normalitat al bilingüisme imposat per la força de les armes i la immigració induida. Aquests castellans saben que l’única possibilitat de treure Espanya de la caverna passa per Catalunya i s’hi acosten amb el pretext d’un diàleg absurd, com tots els diàlegs a punta de pistola. Explico això perquè també va passar abans amb Primo de Rivera, i en l’època del desastre del 1898 i perquè sempre passa el mateix. Cada vegada que els castellans han aconseguit reduir Espanya al seu melic africà, hi ha quatre avergonyits que vénen a Catalunya amb abraçades i manifestos. Després, quan Espanya remunta progressivament es produeix el moviment invers i tornen els deliris de grandesa. Hi ha una gran part de la comunitat castellana que mai no en té prou. I una altra que manté una complicitat vergonyosa. Per molt que ho digués Franco, l’espanyol no existeix, igual que no existeix el britànic: existeix el castellà, i aquest país es diu Catalunya no castelluna. Cal estar malalt per no entendre una cosa tan senzilla. Que vagin al psiquiatre. O es que comprin soldadets de plom, els Fernando Savater i companyia

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *