El rei dels fatxes

El president Quim Torra va publicar aquest cap de setmana un article que demanava la unitat de tots catalans contra el feixisme. L’article estava mancat del mínim rigor i to institucional exigible a la primera figura d’un país i de seguida va poder ésser atacat per l’unionisme subvencionat, que el va acusar de totalitari, com era de preveure.

Per no estressar la Constitució, el pujolisme va buscar sempre un equilibri de forces entre catalans i espanyols. És natural que els seus hereus també busquin empatar, ni que sigui en actituds totalitàries. Apel.lar a la unitat del poble contra el feixisme quan has estat incapaç de defensar dos mandats democràtics és una forma grollera d’espantar la gent i de fer-la sentir indefensa.

El feixisme modern és tan eteri que Madeleine Albright acaba d’explicar en un llibre que l’únic govern del món que qualificaria en aquests termes és Corea del Nord. Els polítics de la Generalitat s’han fet un tip de plorar, els darrers anys, perquè els dirigents dels partits espanyols els qualificaven de nazis. Té gràcia que ara que pateixen per mantenir el suport del seu electorat treguin a passejar els mateixos fantasmes que Madrid.

Torra utilitza les baralles que provoquen els llacets grocs amb una hipocresia que fa pensar en la manera com el president del Parlament i el vicepresident del govern utilitzen La Vanguardia per fer-se els simpàtics. És pertorbador que els partits de la Generalitat intentin blindar els presos polítics de qualsevol critica i, alhora, Roger Torrent i Pere Aragonès s’ho passin bomba tocant el piano o cuinant pels fotògrafs del diari català que més suport ha donat a l’article 155.

El president escriu sobre el feixisme amb una confusió mental que lliga bé amb les declaracions que ha fet aquesta setmana assegurant que la Generalitat no acceptarà condemnes d’escarment. Si la Generalitat volgués respectar el significat de l’1 d’octubre no patiria tant per les condemnes dels presos polítics com per deixar clar que no accepta la legitimitat de la justícia espanyola, i menys ara que ha rebut tantes clatellades d’Europa.

Com que Torra té totes les deformacions que la repressió espanyola ha infringit a la interpretació del cristianisme, el president és una figura perfecta, fins i tot millor que Junqueras, per comunicar impotència i patiment gratuït. Si en comptes de reduir el feixisme a l’anècdota, insistís a recordar que la situació actual és fruit de les promeses que la monarquia li va haver de fer a Franco per ser restaurada, no quedaria espai perquè ERC li fes la feina bruta a l’Estat alimentant l’esperança d’un nou referèndum que no es produirà.

Un president de Catalunya no pot tractar de feixistes quatre quinquis que treuen llacets grocs influïts per la propaganda d’Antena 3. Si hem d’acusar a algú de feixista, fem-ho amb classe i recordem que la monarquia va ser imposada per Franco el 1969. En comptes de fer-nos els ofesos recordem que Felip VI no seria ningú sense la dictadura. Expliquem que l’article 155 i les porres de l’1 d’octubre no s’entenen sense l’adoctrinament que el rei Joan Carles va rebre de petit i el salt successori, forçat per Franco, que va obligar Don Joan borbó a renunciar a la corona.

Fer folklore antifeixista servirà per donar aire al republicanisme espanyol. Com apuntava un article de Francesc de Carreras, l’Estat vol barrejar l’independentisme amb Podemos per tornar al vell discurs de l’Espanya nacional contra el Rojo-separatismo, que va funcionar tan bé als militars sublevats que van muntar la guerra civil i la dictadura. Si els partits de la Generalitat prefereixen pactar una reducció de condemnes que intentar aplicar el resultat de l’1 d’octubre que deixin d’embolicar la troca i ho expliquin en una campanya electoral.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *