El repte (Avui)

Fa la pinta que l’hegemonia establerta per les velles democràcies després de la Guerra Freda (només destorbada per Bin Laden i un parell de dictadors sonats) comença a trontollar. Geòrgia és el moment de màxima tensió entre Washington i Moscou, des de l’ensorrament de l’URSS; també desafia l’orgull europeu d’haver imposat l’esperit pacifista entre els països democràtics (si és que Europa té orgull). L’ajut humanitari ordenat per Bush és una excusa per demostrar a Putin que els EUA no renuncien al paper de policia mundial; i una manera d’advertir-lo que no somiï en “Txecoslovàquia 1968”. Si Rússia ha trobat en la ineptitud del govern georgià la manera de començar a temptejar una reconquesta del terreny perdut, les reaccions dels EUA i el Regne Unit denoten pressa per tornar el gos a la gossera abans no sigui tard. Les llibertats que s’ha pres Rússia fan pensar que Moscou té moltes ganes de marcar perfil propi (perfil de tancs, policia, capitalisme primitiu i una vaga democràcia). Rússia exigeix un tros més gran de pastís i, a més, l’exigeix fora de la tutela occidental. L’ascens de Rússia i de la Xina arriben en un mai moment per a Europa i els EUA; un moment de dirigents grisos i de recessió econòmica (que és quan els governs tenen menys marge de maniobra i els exèrcits més pressa per sortir). Aviat tindrem l’oportunitat de demostrar que la nostra hegemonia se sustenta en veritats més sòlides que el “Yes, we can” i d’altres delícies del màrqueting

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *