Fer volar coloms (Rac 1)

Mas tindrà avui una sessió difícil al Parlament. L’aixafaguitarrisme sempre és molt desagraït. La gent vol que li donin esperança. La gent vol que la il·lusionin i en aquest país tan castigat, encara més. Els socialistes, que saben fins a quin punt va necessitada de bones notícies Catalunya, treuran tot el suc que puguin d’aquest trumfo. Avui Montilla s’aferrarà al conte de fades i a l’estil buit de Zapatero, i què digui serà igual perquè només comptarà l’optimisme. Contra això, Mas no pot fer gaire més que dir la seva sense entrar en debats estèrils. Les paraules no es desemmascaren amb paraules sinó amb fets. Si Mas vol guerra, el que ha de fer és seguir l’exemple dels socialistes i fer volar ell també els seus coloms. Mentre CiU no expliqui clarament quin país voldria per d’aquí 20 anys, els socialistes jugaran sempre amb aventatge. Per la tàctica, pels focs artificials, per les discussions absurdes i petites, ja hi ha el PSC que és un partit pensat per això. L’error de CiU és creure que guanyava pel peix el cove; guanyava perquè tenia un projecte de país i cada guany i cada concessió es valorara en funció d’un objectiu a llarg termini. En política el que dóna la força són els conceptes. El PSC juga amb el concepte del qui dia passa any empeny i la felicitat possible dins d’Espanya; CiU representa una altra concepció del país, però no acaba d’assumir-ho i, aquests dies, això complica la seva posició.

22 Comments

·

Leave a Reply

  1. Ja m´explicaràs tu , quin partit té una concepció clara de país. Actualment no se´n salva ni un. Només són partidets d´estar per casa. De mediocritat Catalunya n´és plena.

  2. Convergència -com Esquerra- només assumirà l’objectiu d’arribar a ser un país normal, si el doctor Carretero treu uns bons resultats. Mentrestant, enganyar-se pensant que Convergència està per la independència és una distracció respectable que conreen, per reacció al tripartit, persones intel·ligents com el Salvador Sostres o l’Àstrid Bierge.

  3. Tens raó. Ens falta concretar i fer visible un projecte de pais. Per això m’agrada el plantejament de Reagrupament. Aqui si que hi ha un projecte, ben clar i ben alt: INDEPENDENCIA. I no em digueu que és una utopía eh!. Tal com diu en X. Sala Martin, molts ja en comencem a estar una mica tips d’aquells que no són radicals.

    • Acta non verba. Fets, i no paraules: la inscripció que hi ha exactament a la porta de l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès des de fa una pila d’anys.
      Eh, Pere, quantes vegades la vam veure pujjant el carrer Sant Ramon?
      Salut.

  4. Un projecte per d’aquí vint anys? Penso que no hi ha cap polític que sigui capaç de fer això al nostre país, i no sé si al món. Amb cinc anys en tindria prou. Potser el món canvia massa ràpidament per fer projectes a vint anys.

    Que em digui què faria amb Catalunya d’aquí el 2015. Ja en tindria prou.

  5. Espero que em perdoneu per posar aquí el que penso de Reagrupament.
    Bé, cal reconèixer que Reagrupament em posa. Que hi hagi una colla de persones que digui les coses clares i deixi de banda la maleïda ambigüitat és quelcom que s’ha de celebrar. Qui no m’agrada per raons bàsicament estètiques és Carretero. La seva cara em recorda vivament al pare d’una exnovia. Però deixem aquesta nimietat personal i centrem-nos millor en els entusiastes de Reagrupament. Si tots els catalans visquessin la política amb la convicció, optimisme i sinceritat d’aquesta associació, aquest país ja s’hauria desempellagat d’Espanya fa temps. Amb això no vull dir que jo m’hi vulgui desempellagar. Jo a Catalunya la vull dins Espanya per raons que no cal publicitar aquí. El que sí deixa clar Reagrupament és que durant anys el nacionalisme ha fet el paper sibil.lí de jugar a fet i amagar, mentres els seus dirigents s’han fet un fart de menjar del pot comú. I ara apareixen ells i diuen que s’ha acabat la comèdia. Que ja és hora de dir les coses pel seu nom. Que això d’Esquerra és una estafa i que fins aquí hem arribat. I tot això està molt bé, perquè almenys ensenyen les cartes i no s’amaguen i van amb el cap alt i totes aquestes mandangues. El que jo espero de Reagrupament és que si tenen representació parlamentària a Catalunya, no pactin amb cap partit espanyol per tal de tenir quotes de poder. Que si créixen i créixen i assoleixen tenir representació parlamentària a Espanya, es neguin a cobrar sou de diputat espanyol com ara el cobren sense complexes els diputats d’Esquerra. Que es neguin a parlar castellà al parlament Espanyol i s’hi neguin fins tensar del tot la corda. Això espero de Reagrupament. És a dir justament el contrari que aquests arrugats d’Esquerra. Que bramin, que forcin el conflicte institucional, que l’armin amb totes les de la llei, es a dir, saltant-se-la si no la creuen justa. Que freguin el cop institucional, si fa falta. El que no es pot permetre és que un partit com el PNV, que governà al Pais Vasc amb majoria democràtica, convoqués un refrèndum consultiu i l’Estat li digués que era il.legal, i el partit obeïs per aquesta por de que es treguin els tancs i altres coses que ja no ens haurien de fer por. O sí en haurien de fer por, però què collons, lluitem pel que creiem que és just. O no..? Això hauria de fer Reagrupament. Si un dia tenen majoria parlamentària a Catalunya, no cagar-se alhora de dur a la pràctica els seus projectes d’autodeterminació, i demostrar la valentia de passar-se la llei pel cul, si és necessari. Si no és així i acaben convertits en una altre sucursal a l’estil d’Erc hauran demostrar que no són més que una colla d’il.luminats que alhora de la veritat es venen.

    • Farem veure que això que has escrit és una argumentació i no un rot de calçotada amb el Xavier Vendrell.

      Aviam si em puc fer entendre: els diputats que tregui Reagrupament, els diputats que té Esquerra, el López Tena i qualsevol altre independentista amb un càrrec dins l’ordenament espanyol ha de cobrar el que li pertoca. ¿O és que els ciutadans independentistes només servim per pagar impostos i mai per servir-nos dels drets i les prestacions que ofereix l’estat que mantenim? És una pregunta retòrica, però amb això de l’ESO ja no es pot pressuposar intel·ligència en cap interlocutor. I molt menys si sembla que escriu seguint el cànon del manifiesto subnormal.

      És vergonyós haver d’aguantar aquestes flatulències verbals i aquest nivell premental en els faieros que doneu pel cul aquest país i no teniu els collons -ara sí- de fotre el camp. El món és ple de països ocupats, en qualsevol us hi trobareu bé per fer els vostres jocs massoquistes.

  6. No discuteixo el programa a 20 anys, però per a mi és simultani al programa a un any, és a dir el d’ara mateix i de cada dia mentre no s’aconsegueixi.
    És el programa de la reconciliació de CiU amb el nostre poble per a recobrar els vots dilapidats i generar-ne de nous entre els joves.
    És el programa d’apartar dels càrrecs i candidatures els directius de partits que el presidien i governaven , amb excessiva força, per cert, quan es produïren els cassos de corrupció anomenats Treball i Turisme, tot demanant perdó als ciutadans.
    És el programa de recobrar la democràcia interna dintre els partits, tant pel debat i crítica, com per la tria de candidats en llistes obertes, en condicions d’igualtat.
    És el programa de la reconciliació amb tots els socis del partit que foren sancionats per criticar i oposar-se a la corrupció, que avui dia, després de laboriosos processos, amb sentencies i informes de la Sindicatura de Comptes, ja no es pot fer com si no hagués existit.
    CiU porta deu anys incrementant la pèrdua de vots,amb l’unica salvetat de les darreres europees i un servidor ho va celebrar, atribuint el canvi a la modèstia del nou candidat i l’ajuda providencial que va acreditar per tal causa.
    Programa a 20 anys, però reconciliació i democràcia interna plena, immediata.
    Eduard Cardona

    • Tinc un dubte que potser et sembla més original. No sé quina mena de lamentable categoria humana, producte de l’enginyeria social (post)franquista, t’escau millor: ¿ets un xarnego ressentit o un catalanet acomplexat? Pura xafarderia.

  7. No cal dir que jo prefereixo un Noctas espanyol abans que un Albert català.

    Noctas, jo només puc parlar per mi com a reagrupat. El dia que Reagrupament deixi de ser fidel als seus principis (negociar, amb el dimoni si cal, la independència ARA; limitació de mandats; transparència, austeritat; republicanisme, etc.), deixaré de ser reagrupat.

    I mira, ara mateix és l’únic moviment en què confio. I Regrupament es dissoldrà el dia que aconseguim la llibertat. N’estic convençut i és lògic que així sigui perquè ens estem unint gent molt diversa.

    Com va dir el Tísner:

    “Som catalanistes perquè ens n’han fet. Privar-nos de la nostra llibertat ha convertit en una militància allò que tan sols huria estat una circumstància geogràfica; talment com no hi ha suïssistes ni holandesistes, sinó suïssos i holandesos, els catalans fórem, si ens haguessin deixat exercir com a tot arreu, Catalans. I hauríem deixat els -ismes per a qüestions ideològiques.”

    Quan siguem catalans, ja discutireu sobre els altres -ismes.

    I tu, carallindo Noctas, votaràs ‘sí’ al referèndum. Què t’hi jugues?

    • No entenc com pots dir que prefereixes un individu com el Noctas que diu que els independentistes només hem de servir per pagar i obeir. No puc creure que ja hi hagi reagrupats que es caguin a les calces quan algú diu les coses clares com l’Albert. Sort que el doctor Carretero no li tremola la veu ni es deixa entabanar pel discurs fallit de la seducció als que ens volen de genolls.

  8. Senyor Vila, CiU no pot dir quin país voldria per d’aquí 20 anys perquè el que CiU voldria per d’aquí 20 anys és senzillament un país governat per CiU. Res més que això. Fer volar coloms és el contrari de proclamar una veritat, sobretot quan aquesta veritat és tan crua. Fer volar coloms és saber manejar adequadament la demagògia per aconseguir generar aquest optimisme de què vostè parla.

  9. Jo no he dit això en cap moment. Els independentistes ni han de pagar ni han d’obeïr. Justament dic el contrari i justament dic que el què fa falta és que l’independentisme vagi de cara i no s’agenolli com ho fa het de forma veronyosa Erc. Solsament dic que Reagrupament ha de demostrar ser alguna cosa més que Erc i no deixar que la maquinària del poder aniquil.li els seus ideals. El fet que jo no sigui independentista i que vulgui Catalunya dins d’Espanya no significa que no vulgui una força independentista clara i ferma a Catalunya. El que demostra molta pedanteria és que un carallot com l’Albert s’autocal.lifiqui d’inteligent a la vegada que em cal.lifica a mi de subnormal i de premental. Si voleu dicutir el tema dels sous de diputat espanyol per banda de formacions independentistes, endavant, ho discutim, però deixem millor aparcats els manifiestos subnormals i les prementalitats…. Jo no vull ningú agenollat collons!!!

  10. Ai Noctetes, que t’has d’anar a amagar a les faldilles maternals d’aquesta mare de Teresa de Rupit, aquest sant baró que es diu Marc.

    Si el Noctas és un beneitó de campionat, entenc totalment la posició del Marc i no em queda altre remei que presentar les meves disculpes. El que he escrit és un insult contra una persona intel·lectualment deficient. Si és així: em sap greu Noctas, em sap greu Marc.

    Ara, si el Noctas aquest és, diguem-ne, una persona amb ple ús de les seves capacitats mentals, aleshores la defensa patètica de la nostra mare Teresa de Rupit no té ni solta ni volta. ¿Com pot ser, Marc, que abonis la tesi segons la qual cal endurir les condicions polítiques sota les quals viuen els independentistes catalans? No n’hi ha prou que l’estat espanyol ens espoliï econòmicament, no respecti la nostra llengua, sinó que a més cal que els polítics independentistes siguin amateurs que llegeixin el diari quan pleguin de la feina. Una opinió com aquesta mereix l’aplaudiment d’un que es fa dir independentista que, alhora, condemna a la reagrupada foguera el qui gosa denunciar el despropòsit.

    Si m’entretinc en una anècdota tan demencial com aquesta és perquè em sembla que, malauradament, massa sovint es pot elevar a categoria. Veiem com els Convergents i els d’Esquerra no es maten perquè és il·legal, com el Colomines odia el López Tena, com el Carod odia el Puigcercós, com els Convergents continuen amb la querella contra el Carretero i ordenen l’apagada informativa contra Reagrupament, com els de la CUP es treuen la navalla entre ells, com el Sostres diu que el Ridao i tots els qui el voten són uns fills de puta, etc. Però després tots tenen un Noctas pel qual es tallarien les venes. Esquerra i Convergència pacten amb els partits espanyols, el Sostres és amic de l’Arcadi Espada, els de la CUP adoren els de l’Eta que sempre han donat pel cul aquest país, etcètera, etcètera. Sempre tenim un Noctas per protegir i un altre sobiranista per odiar fins a rebentar. Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.

  11. El que tú no comprens Albert (perquè per molt que et creguis inteligent ets igual de beneit que jo, sinó més ) és que primer hi ha la qualitat humana de cadascú i després la opció política. Si ser independentista implica no poder ser amic de Espada o de qui sigui que tingui opcions diferents, llavors això és feixisme.

  12. Ondia nanos!. En Noctas ha donat la seva opinio. Ell demana sinceritat i honestedat en Reagrupament i en tots els partits. Vol que es vagi de cara i que no s’enganyi a la gent. Jo ho trobo be. El que no em sembla correcte es que plantegi el no cobrar si surten escollits representants al Parlament catala o al Parlament espanyol. Jo crec que aqui s’equivoca, perque al final el que ha estat escollit el paguen els que l’ha escollit i de moment encara no som independents. Ara be, que vol dir moro, a partir de que declarem la independencia una majoria absoluta al Parlament de Catalunya, ja el plantejament de cobrar s’ha de veure d’una altra manera. Han de seguir cobrant pero dels impostos que pagarem els catalans que ja no aniran a Espanya. I tot aixo s’ha d’estudiar molt be. Jo veig la independencia, com una forma de sortir de la crisi. Es mes facil posar a treballar i controlar que ho facin 7 millons que 47, que a sobre molts no en tenen ganes. Es aixi de senzill. Espanya no s’en sortira. I nosaltres en volem sortir d’aquesta crisi?.

  13. Em sembla que no has acabat d’entendre un comentari que no pretenia ser subtil. A mi m’importa un rave que el Salvador Sostres vulgui ser amic de l’Arcadi Espada o de qui li doni la gana. La meva nota és sobre un caïnisme atroç entre sobiranistes que, a més, no s’aguanta per cap consideració ideològica ferma (atès que tots tenim un Noctas per qui ens deixaríem tallar les venes).

    Espero que amb aquest resum sobre l’argument no hi hagi cap més malentès. Si em demanes un esquema, ja miraria d’escanejar-te’l.

  14. Crec com l’Albert que sembla obvi que el caïnisme entre nacionalistes és la mare dels ous -podrits-. Jo també ho vaig esmentar aquí tot dient que podia ser fruit de l’herència pairal; de l’instint individualista pagès, que no saben anar plegats.

    I encara gràcias que encara no surti un altre partit amb ganes “d’arreglar-jo” tot, proposant “unió”; d’aquests que es podrien fer dir U.C. (Unitat Catalana) o Front Catalanista. Ja ha passat vegades. Que en som de rucs; a vegades penso que tenim el què ens mereixem.

  15. Torneu a llegir el comentari del Noctas, si és que l’heu llegit. Enlloc diu que els diputats reagrupats hagin de renunciar a cobrar el sou per ser al nostre Parlament, sinó que “no pactin amb cap partit espanyol per tal de tenir quotes de poder”.

    A Madrit no hi ha de fer res, un reagrupat.

    Si no convencem un bon grapat de gent que, com el Noctas, se senten espanyols, no ens en sortirem. Una cosa és sentir-te espanyol i una altra ser ximple. Quan ens obliguin a fer el referèndum de ratificació, molts Noctas votaran ‘sí’, sempre que no ho espatllem, és clar.

    • Perquè un dia puguin votar aquest referèndum els Noctas i els que tampoc no en som, almenys caldria que entre sobiranistes no tinguéssim la daga sempre a punt. Al costat d’un Noctas la diferència que hi pot haver entre un sobiranista d’Esquerra, CiU o Reagrupament és nul·la. Jo vull convèncer els Noctas, però després que ningú vingui amb discursos grandiloqüents que el partit nacional X és botifler, traïdor, etc. Si no, no ens en sortirem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *