“España va bien”

Llegeixo, a Le Monde, un article bastant bèstia. Es titula La derrota de l’armada invencible i es rabeja molt tranquilament en la destrossa que la crisi està produint a Espanya. Amb una mala llet que fins i tot a mi m’ha semblat ofensiva, l’articulista diu que “la fiesta est terminé” per molts anys.  Contra la insistència de Madrid que està tot controlat, ens augura un futur negríssim. “Quan la mar s’enretira, queden en evidència els que s’hi banyen nus”, escriu parafrasejant el financer Warren Buffet.

L’autor diu que el miracle espanyol era un miratge; diu que Espanya no ha aprofitat el bon temps per construir res sòlid; remarca que, a diferència d’altres països no té cap sector capaç de treure-la de la crisi. Explica que la productivitat és de les més baixes d’Europa, que el sistema d’ensenyament és dels més dolents, que la taxa d’abandonament escolar bat récords entre els països industrialitzats. Assegura que Madrid s’haurà d’empassar les lliçons de nou ric que ha anat donant per Europa els últims anys. Aquí s’hi recrea amb una ràbia venjativa que fa esgarrifar.

Fidel a la seva tradició política, Madrid ha construit l’Espanya postfranquista començant la casa per la teulada. L’especulació immobiliària i les privatitzacions han substituit l’estraperlo. L’espoli fiscal, l’exèrcit. La burocràcia autonòmica, la burocràcia centralista. Aquí no ha pencat ni déu i ara ho pagarem. També a Catalunya on, espanyolitzant-nos, ens hem tornat tan ganduls com ells.

Les declaracions de British Airways dient que Iberia està sobrevalorada és la metàfora de la imatge d’Espanya que aviat s’escamparà pel món. En no sé quin diari anglès ja deien que els espanyols haurien de tornar a l’economia agrària. Alguns economistes, creuen que, sense marge per devaluar la moneda, podria passar que calgués sortir de l’euro. El sistema bancari tampoc no és clar que aguanti el tipus. La llarga decadència de l’imperi demostra que no hi ha res més espanyol que la capacitat d’amagar merda sota les estores; tot i així, però, probablement petaran bancs. Els bancs tenen un deute extern important. Espanya ha construit més que Anglaterra, França i Alemanya juntes. La bombolla immobiliària és la segona més gran del món civilitzat després de la nord-americana i aquí no hi ha Obama per arreglar-ho.

El deliri de la façana, aquesta obsessió per la grandesa encara que sigui de cartró pedra, aquest optimisme d’abraçada madrilenya encarnat en l’Espanya plural i l’Espanya va bien, ens ha deixat en un mal pas. Ara veurem si els catalans hem après la lliçó o tornem a sacrificar-nos per Madrid. Com que si ens dediquem a arreglar la joguina madrilenya (total perquè tard o d’hora tornin a espatllar-la) ja no tindrem forces per salvar-nos nosaltres, potser seria un bon moment per adonar-nos que la història d’Espanya es va acabar a la guerra civil, que la transició era una estafa de trilero i que ha arribat l’hora de muntar la nostra barraqueta, una barraqueta més petita i menys retòrica, més eficaç i més d’acord amb la nostra manera de fer i la nostra geografia. Una barraqueta que sigui nostra, sense camises horteres ni corbates llampants. On poguem viure i treballar en pau d’una vegada.

13 Comments

·

Leave a Reply

  1. La culpa de l’enorme fracàs educatiu, que té nom i cognoms, -LOGSE pujolista socialista-, és catalana: aquí és va parir, aquí se’n va fer propaganda (en el sentit pitjor del terme), aquí van sorgir comissaris político-educatius com bolets, i aquí es va aplicar la llei amb una rapidesa i contundència digna de millor causa, a un ritme de xiruca pujoliana; havíem de continuar essent “pioners”. I aquí tenim un dels índexs més alts de fracàs de l’Estat. Ara, hi ha indicis que volem ser pioners en fer marxa enrera, no deixa de tenir conya, la cosa.[també tenim la taxa immigratòria més gran i la més gran manca de recursos: Catalunya mentre estigui dins d’espanya serà més espanyola que espanya, aquesta insistència en el discurs de la culpa és nostra és no entendre com funciona un estat i un procés d’extermini].

    Els de l’España va bien, lamento informar, s’hi van oposar contundentment (en un perfecte castellà), no es van atrevir a canviar la llei durant la primera legislatura, però parlaven clar (no podien fer altrament), i ho van fer a la segona ( amb una llei força raonable, que no començava fent grans trencadisses, però sí que encarrilava cap a la bona direcció. Una prova, que anava en la bona direcció: la catalana Marta Mata va dimitir dels seus càrrecs com a assessora de no sé què del Ministeri); la llei entenimentada (per cert, sempre es diu que en educació canvíem les lleis contínuament i no és pas veritat; aquest ha estat l’únic intent des del canvi brutal logsià) va tenir un trist recorregut, els sociates junt amb els convergents se la van carregar sense miraments, no sé si abans o just després, o el mateix dia, de fotre el camp d’Iraq. Ja em sap greu, però així són els fets quant a l’únic extrem que conec del desastre hispànic. Prou significatiu, no sé si extrapolable, això ja ho deixo per a reflexió de cadascú.

  2. Llegir que catalunya espanyolitzant-se s’ha tornat tan gandula com Espanya et fa dubtar. Com si catalunya no hagués sigut espanya des de sempre…en fi que el dubte amb això com amb tot segueix trontollant el meu caparró. Veig que això tú ho tens claríssim i m’estranya en un home que diu que dubta de tot. ¿Si catalunya hagués estat independent en aquesta etapa postfranquista hauria prosperat de forma de diferent que Espanya i ara no estaria en una crisi tant profunda…? Ho dubto per molt. [Jo n’estic segur: el tejero no va neixer aquí, que jo sàpiga, i és només un exemple. I l’entrada a l’euro, no s’hagués produit sense la intervenció de CiU a Madrid. Ja sé que dol, però és així]
    Per cert quan poso el nik de noctas el comentari no es publica., demano una explicació que bé podria ser de tipus informàtic.[Doncs no en tinc ni idea de per què passa]

  3. Moltes gràcies Enric. Deu ser un error informàtic, no sé, ves a saber, aquestes maquinotes fan el que els hi dona la gana., feia dies que et posava comentaris i no surtia el missatge de pendent de moderació i no es publicaven i avui he decidit posar-lo amb el meu nom de Jordi i tot ha anat sobre rodes., doncs cap problema i ets un crack amb això del Tejero i l’Euro ja m’estàs convencent…saludus

  4. Home, jo les coses les entenc bastant aviat i bastant bé; ja no tinc edat per anar amb modèsties. El que sí pot passar és que no comparteixi els diagnòstics. [també, però insisteixo en el meu punt de vista: crec que agafa el rave per les fulles, l’humanitarisme català jo el veig, bàsicament, com una reacció defensiva del sentit de dignitat davant d’una història i una situació política de submissió a Madrid]

  5. Que no és autoodi Jordi., només que em perdo perquè no sé història i uns em diuen que aquí estem col.lonitzats per castella i altres em diuen el contrari i jo ja no sé per on tirar., només això i una mica de ganes de tocar els narius…al meu pare el primer que de tantes hores detingut per cremar banderes espanyoles a l’època franquista un dia casi em dona un bolet per portar-li la contrària només pel gust de portar-li la contrària…saludus tucaiu…un dia em posaré a llegir història per un tubo a veure si trec una conclusió que sigui solsament meva però em fa una mandra. Enric perquè no escrius un llibre d’història general igual de bo que el de Companys i a veure si m’engresco…?

  6. Aviam…..tampoc cal ser tant extremista….ja coneixem tots els francesos i sobretot el tipus de premsa que fan. El sistema bancari espanyol té o tindrà tants problemes com el de la resta d’europa…no és un sistema excessivament viciat o al menys no en major mesura que la resta de països….o cal recordar com els va als bancs nord-americans i britànics. Aqui això dificilment es veurà….hi haurà alguna fusió de caixes d’estalvis…poques la veritat i una mica més concentració del sector. A part del sistema financer Espanya és un país amb un dèficit exterior galopant….venem molt menys fora del que comprem…per tant vivim en una economia que està supeditada al mercat interior. Apostar pels serveis i no pas pels productes i/o tecnologies va ser un terrible error…a no ser que et vulguis convertir en la republica dominicana d’europa. El govern espanyol és intervencionista quan li interessa, i en el cas actual ho hauria d’haver sigut molt més, fomentant e incentivant la industria, la investigació i la creació de riquesa i valor molt més enllà de fer-ho construint pisos. En fi….tenim un problema i és evident que cap govern socialista està capacitat per sortir-ne…..ens adonarem els ciutadans que hem de demanar un canvi??

  7. cal que t’ho escriguin això de la colonització? o el que fa mandra és agafar consciència?

    Seguint el teu fil argumental, llavors respecte l’Holocaust què creus? Perque n’hi han que diuen que sí que va existir (opció ratificada per aquells qui llur vida i experiència precisament referma l’història) i que diuen que no(els botxins, els antiisraelians, …) A qui creus doncs? Hauries de dubtar, vaja, uns diuen si, d’altres no. Què difícil.

    Potser tens raó tu i Catalunya no és més que una entel.lèquia neorromàntica d’uns eixalabrats integristes intransigents … i torracollons. No tenim altre feina que inventar-nos un món i una història paralela. I saps què? els de la broma, els que duem la contraria per divertir-nos, som els catalans. Ui si, ens fem un tip de riure criticant als espanyols perque si. Per esport. Pura diversió i entreteniment. Tot inventat. Franco i la seva idea d’unitat indivisible sí que en tenia de consistència, oi?

    Dispensa el to, però ja et vaig llençar el gua (s’escriu així? gua?) en un altre bloc i allà es va quedar. Evidentment, contesta’m si et plau.

    Saludus

  8. No puc dicutir sobre el que no sé. Insisteixo que un dia em posaré a llegir història i treuré la meva pròpia conclusió, que serà històrica, naturalment. De moment segueixo amb les meves novel.letes del comissari Maigret que m’entretenen moltíssim.
    Per altra banda em sembla que no podem comparar l’holocaust com a fet històric més que documentat (encara avui hi ha jueus supervivents de l’holocaust i jo a Primo Levi i a Imre kertez me’ls crec) amb uns fets històrics que es remunten a una època molt més llunyana amb el temps.
    En tot cas Jordi agraíria que em diguessis perquè catalunya va ser col.lonitzada per castella i les raons històriques que duen a creure que una rehivindicació de la independència de catalunya és legítima desde una punt de mira purament històric.
    Al meu entendre la principal raó que duria a la legitimitat d’una catalunya independent no passa per raons històriques, sinó per motius purament actuals i és que una majoria democràtica a Catalunya digui avui ben alt “Volem la independència”. Si és així jo sóc el primer que la respectaré i s’ haurà acabat la discussió. De mentres que el show continui..saludus

  9. Benvolgut Jordi,

    abans que res agraïr la teva resposta, però l’argument de no voler discutir sobre allò que no saps fora acceptable si no prenguessis part precisament d’aquest assumpte. I la teva part és com a mínim l’escepticisme envers l’independència. Jo no la veig com una cosa màgica que d’un dia per l’altre ens farà pròspers i responsables. S’haurà de pencar i pencar i pencar.

    Vols raons històriques? Hi són. Però a mi sincerament em són igual. Simplement: viurem millor sense ells, i ells també acabaran vivint millor. S’hauran d’espabilar. D’una vegada.

    I això que dius de la majoria no és més que obstaculitzar el procès d’independència. Perquè? Doncs per la simple raó que mai s’ha consultat democràticament si volem ser Espanya o no. I perquè ho hauríem de demanar si ells no ho van fer?

  10. Quan cau cau,amic meu,ara li toca a l’imperi espanyol, li cauran de tots costats, la crisi econòmica? que li preguntin a l’inefable Aznar que va eliminar el ministeri d’industria i va lliberalitzar l’us del sòl. El resultat aqui el tenim. Ara, sí, ara, l’escenari ja està preparat i el moment de la independència ja ha arribat. Només cal que ho fem bé. I si és al voltant d’un tiberi de clares reminiscències criolles molt millor. Salut i independència

Respon a Marc3 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *