Histèria (Avui)

És un espectacle veure com aquell independentisme que fa un any creia que Catalunya era a punt d’esdevenir un nou estat d’Europa, ara perd els nervis i dóna la partida quasi per perduda. Amb tanta data històrica, tant somriure estúpid i tanta falsa unitat, el món sobiranista acabarà per ofegar-se en un got d’aigua. Avui molts votants indepes recorden aquell seguidor del Barça d’abans de l’era Cruyff que no sopava quan el seu equip perdia i que es passava els partits cagat de por, fins i tot amb dos gols d’avantatge. Si anem a noves eleccions no passa res, pitjor serà si un dia hem d’expulsar la policia espanyola de l’aeroport del Prat. CDC ha sigut el partit mimat del sistema i ara es pren la independència com si fes un favor a la resta del país. La CUP, que és un partit de joves educats a Veneçuela i a les escoles convergents, també vol salvar Catalunya. Però si CDC creu que només es podrà refundar des del poder, la CUP sap que l’únic punt del seu programa fàcil d’aplicar és impedir que Mas sigui president. En realitat estem avançant. Passi el que passi, cada cop serà més clar que els partits són un obstacle per resoldre el plet català i que un referèndum és l’única solució. Si anem a noves eleccions podria ser que, amb l’efecte de les generals, el percentatge de votants independentistes passés del 50 per cent. Això desgastaria els sectors que es lamenten que l’Estat no els deixa votar i que, alhora, diuen que la independència no té prou suport. Encara que dins de CDC costi d’acceptar, és probable que el partit de Mas hagi de triar entre contribuir a alliberar el país des de l’oposició o segrestar el procés de forma indefinida, donant la culpa a l’enemic interior i exterior. Per fer la independència, la CUP hauria d’estar disposada a renunciar durant uns anys a l’anticapitalisme, CDC hauria d’acceptar la possibilitat de perdre el poder i ERC hauria d’estar oberta a conservar la monarquia. Tot això, que molts catalans podrien assumir tranquil·lament, resulta massa dur per a les maquinàries dels partits i els seus intel·lectuals a sou.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *