Legalitats (Avui)

Una de les coses que passaran després del 27S és que les lleis espanyoles quedaran estigmatitzades en l’imaginari català com encara avui ho estan l’exèrcit i la policia. Evidentment hi haurà ciutadans que se sentiran còmodes amb la Constitució. En d’altres temps també n’hi havia que se sentien còmodes amb les forces de l’ordre, i alguns fins i tot acudien a les concentracions que convocava el militar de torn. Malgrat això, igual que avui ningú no vol saber res de Franco, ni de Primo de Rivera, ni dels generals que van bombardejar Barcelona en el segle XIX, amb el temps ningú no voldrà saber res de l’ús que l’Estat ha fet de la llei els últims anys. Si no hi ha un canvi sorprenent, el prestigi de la legalitat espanyola quedarà mort i enterrat a Catalunya amb aquesta campanya electoral. I amb això no dono per fet que serem independents. No seria el primer cop que la impotència ens condemna a ser un agent desestabilitzador de la vida espanyola. Només dic que els ultims ponts que lligaven Catalunya a la resta de l’Estat al voltant d’una idea de justícia s’han cremat amb els debats sobre la independència. Tractar un problema polític com si fos un problema legal, és tan mesquí com intentar reduir l’amor a la comptabilitat i esperar que el vincle s’enforteixi o es mantingui. Tots els debats bizantins que hem tingut últimament parteixen de la incapacitat de l’unionisme i del govern espanyol d’acceptar la possibilitat que Catalunya sigui independent i de construir un relat atractiu que, per primera vegada, pugui donar una victòria digne a la unitat d’Espanya. L’unionisme s’ha limitat a amagar la seva ràbia i el seu ressentiment darrera dels discursos legalistes, i l’independentisme ha mirat cap a una altra banda per no crispar més la situació. Si un estat que utilitza la llei per amenaçar una part dels seus votants no és un estat sectari ja em diran que és. Per què no pregunten a l’Arrimadas i a l’Albiol si estan d’acord que l’Estat faci la vida impossible a Catalunya en funció de qui votem? Ells saben que el problema no és de lleis, sinó la voluntat política. Per què no diuen clarament quins mètodes estan legitimant?

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *