L’eix Barrera-Bertran (Avui)

Saber que l’Heribert Barrera ha donat suport a l’Uriel Bertran signant a favor de la seva candidatura de cara al congrés d’ERC, m’ha fer pensar una mica. Barrera, que és un polític format abans de la guerra, amb una cultura científica i humanística excepcional, i unes idees tirant a pessimistes i conservadores; Barrera, si em permeten la disgressió, que fa uns anys va patir un linxament mediàtic típic de país on es demana perdó fins per anar al lavabo; Barrera, que alguns ignorants tenen per un vell carcamal, ha donat suport al candidat més jove, més d’esquerres i més optimista del seu partit. Què tenen en comú? Jo diria que un lligam més profund que qualsevol ideologia, i és el fet de ser dos polítics que no estan empastifats pels fantasmes del franquisme. Barrera i Beltran són dues generacions que s’abracen a través d’un abisme que hem salvat pels pèls. Sempre que em diuen que Franco ja fa temps que és mort em vénen ganes de riure. És com si, d’aquí a 30 anys, a les criatures de Joseph Fritzl els retreguessin que ja fa molt temps que van sortir del soterrani. Hi ha violències que marquen per sempre. Doncs bé: ni Barrera ni Bertran estan traumatitzats pel franquisme i, per tant, no és només lògic que s’entenguin, sinó que és molt important. Si CiU representa el catalanisme majoritari, ERC és el pot de les essències. L’olla de grills que ara mateix tenen al partit és un mirall exacte del país. Però l’eix Barrera-Beltran és el senyal que l’etapa de la por promoguda pel franquisme es va tancant, i que se n’obre una de nova en què tot el que volguem serà possible.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *