L’excusa (Avui)

Ahir al matí, sortint d’esmorzar, em vaig trobar un veí jubilat que anava a ioga amb la seva senyora i em va aturar per preguntar-me: “En trenta segons, digue’m com ho veus.” Quan érem a les portes del 9-N, m’hi trobava sovint, en aquesta situació, i també quan Mas i Junqueras van tenir aquell estira-i-arronsa per la data de les eleccions i la llista única. La política ha substituït el futbol en el sistema emotiu de la gent i amb la perspectiva de la independència sembla que el Barça jugui una final cada dos dies. La veritat és que no crec que la pressió que Mas va exercir sobre el líder d’ERC pugui funcionar aplicada a la CUP. I no ho dic per donar a entendre que els nois de la CUP són més coherents i patriotes. Ara hi ha ganes de presentar-los com uns sants però en el 9-N van fer un paper d’estrassa considerable. Senzillament si hi ha un tipus de gent a la qual no pots amenaçar, és la de la CUP. Per amenaçar algú li has de poder prendre alguna cosa, i el món de Junts pel Sí no li pot prendre res, a la gent de la CUP. Si Mas vol conservar el lideratge de l’independentisme, haurà de jugar més fort en el camp dels fets que de les paraules, i tot i així ho tindrà difícil. La CUP branda la bandera de les retallades i de les polítiques socials, però el problema de fons és la desconfiança que es va crear durant la preparació del 9-N. Malgrat que Fernàndez i Arrufat van donar peixet, tot em fa pensar que a la CUP es van apuntar la maniobra de Mas i que ara li passen factura. D’una altra manera no entendria que Baños compri la tesi espanyola que l’independentisme no ha guanyat el plebiscit. Això només es pot comprar des de la idea que les plebiscitàries estaven pensades per continuar pressionant l’Estat espanyol, i que Mas ha d’apartar-se perquè no va fer el referèndum que tocava el 9-N. De moment, Mas és una excusa per tothom. Fins i tot la CUP l’utilitza per mantenir el procés en el nivell de la retòrica i del sentimentalisme. Però té gràcia que Ciutadans i el PP en demanin amb tant èmfasi la dimissió. Podria ser que d’aquí a un temps el trobessin a faltar.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *