Nazisme (Punt-Avui)

Tot i que, últimament, es difonen moltes metàfores inspirades en Hitler no he vist que ningú hagi establert encara una relació creïble entre les societats europees actuals i els règims totalitaris dels anys 30. Si l’ou de la serp ens amenaça no s’ha de buscar tant en el nacionalisme, que va ser un dels enemics més durs del feixisme en països com ara Lituània, Polònia o Catalunya, com en el narcisisme. Entre el vell totalitarisme i el nou liberalisme és fàcil de trobar-hi aquest factor psicològic tan poderós que sovint promocionem de manera excessiva. En comptes de fer tantes teories sobre el Lebensraum, ens hauríem de fixar una mica en les actituds que subsisteixen sota l’evolució dels discursos polítics i els avenços tecnològics. Les idees no solen tenir mai tanta importància com les limitacions, els traumes i les necessitats íntimes de les persones que se’n serveixen per viure i promocionar-se. Per això es diu que les idees no tenen propietari i que, en canvi, el talent no es pot copiar. O pel mateix motiu de vegades l’amor passa per damunt del sectarisme més agre per indignació de les ànimes corsecades. En l’Europa actual és més perillós el narcisisme obscur d’alguns perfils de Twitter i d’alguns coixos amb micròfon que no pas l’ideal dels Països Catalans o de la unitat d’Espanya. L’extermini és un tabú tan central en la identitat europea d’avui, com ho va ser la covardia física en l’Europa de les dues guerres mundials. Sense això, no es pot entendre la força que ha pres l’independentisme ni la modernització d’Espanya. Entre el narcisisme de l’individu dels anys 30 que projectava l’ego en un líder cridaner i el narcisisme de l’individu que ara les projecta sobre el seu melic, no hi ha tanta diferència com pretenen alguns discursos. Quan treus Déu de la vida de l’home, o quan creus que tot comença i acaba amb tu, fins i tot les paraules més boniques es tornen perverses i els discursos més erudits i èpics vitamines pels quinquis.

(Si voleu comprar el meu últim llibre, Un estiu a les trinxeres, cliqueu aquí,)

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *