Per què m’agrada Bertran

El llibre de Pla no em deixa dormir, i només m’ha faltat l’atac cracker d’aquesta nit, però abans del congrés d’ERC m’agradaria explicar amb quatre ratlles més perquè recolzo l’Uriel Bertran. El recolzo perquè és l’únic, dins ERC, que veig més interessat en fer política que en manar. Això a Catalunya és una cosa extranyíssima. Aquí tothom tendeix a reduir la política al poder, i com que el poder és escàs només surten o bé líders capritxosos i fàcils de comprar, o bé messies irredents, o bé cacics de poble una mica elevats. La gràcia del senyor Bertran és que no és res d’aquestes tres coses. A mi m’agrada perquè actua més en funció d’uns objectius polítics concrets que d’interessos personals. El senyor Bertran és ambiciós, esclar, és un polític, però em fa l’efecte que és més estratègic que tàctic, que entén que la solidesa i el valor d’un resultat depèn molt del camí recorregut. Bertran no vol la joguina del Carod com Puigcercós, ni vol salvar ell tot sol el país, com de vegades sembla que pretén Carretero, ni necessita un escenari per poder fer la vedette com Carod. No: L’Uriel Bertran vol contribuir a aconseguir la independència de Catalunya, punt i final. Remcarco la paraula “contribuir”. No vol salvar res ni ningú, ni espera que res li vingui regalat. És d’esquerres però si Mas fos qui estigués en disposició de proclamar la independència l’ajudaria sense dubtar-ho. M’ho sembla; i per això m’agrada. M’agrada Bertran perquè tinc la impressió que ell i els que l’envolten fan mitjana honesta amb el món, i això, en aquest país de cínics i exaltats, i de llunàtics que passen d’un extrem a l’altre, crec que és una gran qualitat.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *