Polvorí (Singular)

Amb el Referèndum que Syriza ha convocat a Grècia, Europa torna a veure’s confrontada a velles guerres pel repartiment de la riquesa i Catalunya queda un altre cop a mercè de la tempesta que s’acosta, sense un vaixell en condicions. Tot i que la reacció del govern grec era previsible dins la seva manera de pensar i d’actuar, la situació obre un escenari que amenaça d’acabar incendiant Espanya com va passar als anys 30.

D’entrada, la situació creada per Syriza inflarà els costos del finançament dels Estats de la perifèria europea. Espanya, Irlanda o Portugal pagaran les conseqüències el referèndum grec, i la Gran Bretanya en sortirà reforçada per negociar el seu nou status quo amb Brussel.les. Si Rajoy esperava vendre recuperació econòmica a les eleccions, és probable que hagi de canviar els plans i tornar a la tàctica de nosaltres o el caos -una tàctica que, en general, porta al cul de sac i finalment a la debacle.

El vell continent s’està polaritzant un altre cop entre un front autoritari i un front revolucionari. Com ja ha passat d’altres vegades, Catalunya es troba al bell mig del marro intentant vendre un projecte cada dia més confús i més sentimental. Syriza negocia amb determinació i una base de poder real i és probable que, a última hora, la Unió Europea s’acabi empassant el Referèndum i una part del deute. Si no, els diners de l’Estat grec acabaran sortint dels russos, dels xinesos o dels nordamericans.

Els grecs segur que volen reformar la Unió Europea però sobretot volen protegir el seu poble i donar-li una nova oportunitat. A Catalunya, l’esquerra no sap mai del tot quin és el seu país, mentre que la dreta l’ha tractat sempre com si fos la seva finca, sovint vinculant-lo als interessos de Madrid. El referèndum grec seria una bona notícia si a Catalunya hi hagués una massa crítica capaç d’entendre en quina situació es troba el nostre país i quins són els seus interessos en el món.

Sense una massa crítica, el més probable és que l’exemple grec es converteixi en una arma partidista que només contribueixi a polaritzar el país. Les esquerres ja han entrat en la dinàmica de voler canviar-ho tot per, al final, poder enfonsar-ho tot i continuar tenint raó. Mentrestant, l’independentisme més centrat, en comptes de donar profunditat al seu discurs, es perd en discussions estèrils sobre llistes i estratègies de saló que no interessen a ningú.

A Madrid no estan gaire més bé, i la prova és com l’Estat s’està rentant la cara donant corda a joves amb una concepció banal d’Espanya i del poder. La situació fa temps que es veu venir i fa temps que es va agreujant. El referèndum de Syriza serà bo per Grècia, fins i tot si acaba convertint els grecs en el primer poble de la Unió Europea sense un Estat Nació. A Grècia van de debò, mentre que aquí tothom va de farol. La cultura del saqueig dels temps de les vaques grasses no ens ha ensenyat encara tot el mal que ha fet. Ara ens mirem Grècia a distància, com ens miràvem la República de Weimar als anys 20. Però la demagògia sobre Grècia era l’element polític que faltava per convertir Espanya en un polvorí.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *