Porros (Rac1)

Confesso que de jove fumava porros. La culpa no era meva sinó dels meus amics, que sempre en compraven. Ells en fumaven més que jo, i ara entenc perquè suspenien. Jo em pensava que suspenien perquè no s’esforçaven, em pensava que suspenien perquè perdien el cul per les noies, em pensava que suspenien perquè l’escola era dura; em pensava que fumaven porros perquè eren idealistes i perquè els agradava el reague i perquè el Doctor Aushlander, el personatge d’aquella mítica sèrie que es deia a Cor Obert, també en fumava. He de dir que, de tant veure’ls fumar, em vaig arribar a creure que el tonto era jo; però ara veig que era a l’inversa. Fins fa dos segons, també estava convençut que el nivell dels alumnes que corren per la universitat tenia a veure amb el sistema educatiu, amb la creixent inconsistència dels pares, amb el populisme barrut de la política espanyola. És una sort que la culpa tinguin els porros. Si aquesta és la causa del fracàs escolar, jo tinc la solució. Prohibim els porros. Des que els científics s’han tornat poetes, que els problemes són facilíssims de resoldre. Només em preocupa una cosa i és que tinc entès que molts poetes, a més d’escriure versos, fumen porros.

2 Comments

·

Leave a Reply

  1. És claríssim que vostè fumava porros, la foto de capçalera tan sols n’és una reminiscència. Endavant senyor Vila!

  2. Els qui més porros fumaven a l’escola són els qui menys han prosperat, fins i tot amb algun cas molt desgraciat. Encertat article Sr. Vila.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *