Quatre notes

Quatre notes pels amics i pels radicalsocialistes incorporats a la pàgina: atrafegat amb els deures d’anglès, enllestit l’article de la Catalunya Oberta, a punt d’acabar un article per l’Avui, visitada la LSE i feta una cervesa amb J.C.F. Avui em faran els paperots per poder entrar a la universitat i la biblioteca. La senyora que m’acull cuina molt bé però fa trenta anys que viu aquí i aprofita qualsevol ocasió per criticar els anglesos. La base de la vida parisenca és el detall;  la base de la vida a Londres em sembla que és la resistència. Les angleses són més lletges que les franceses però es veu d’una hora lluny que són molt més intel·ligents. Ningú no et mira, la gent no té temps per tenir enveja. Els diaris porten molta porqueria però miren de no barrejar-la amb la moral. L’acadèmia és plena de xinesos i d’espanyols. Una colombiana em diu: “Tu ets espanyol, ho diu al teu DNI”, i jo li dic: “I tu deus ser narcotraficant, ho diuen a les notícies”. Em sembla que a Londres tenen una obsessió pels incendis. Rebo resposta de Joan Puig, el director del Directe.cat. És molt amable, però diu que l’article era informatiu, i jo sóc torero. Miraré de respondre-li quan tingui un moment.

7 Comments

·

Leave a Reply

  1. Molt bona aquesta resposta a la colombiana de que “tu est narcotraficant ho diuen les noticies”. Me l’apunto!
    No crec pas que les angleses siguin més intel.ligents que les parisines. Em sembla més aviat que es tracta de formes diferents d’intel.ligència. Les parisines tenen una intel.ligència més metàlica, tallant i “épatante”: fan anar la llengua viperina com poques dones saben fer-ho. Les angleses despleguen una intel.ligència, al meu parer, més de terra humida, amb més matissos i contorns. Et saben dir imbècil amb un somriure irònic i una mirada condescendent, mentres les parisines et diu “con” sense ni tan sols mirar-te.
    Que tingui un molt bon dia

  2. Amb el tema de l’espanyolitat molts sudamericans són, de vegades, més agressius que els mateixos espanyols. És una cosa que no entendré mai, el món hispànic mai no deixarà de sorprendre’m.

  3. Jo sempre els hi dic a aquesta gent tan simpàtica (no només colombians, algun turc també) que no per tenir un carnet sóc d’un país, ni per tenir penjat un títol exerceixo un ofici, ni per posseir un paper o contracte m’estimo algú. La teva resposta és curta i molt contundent, però, i divertida.

  4. La teua anécdota em recorda quan una cambrera ecuatoriana sense cap estudi mitjà em va dir a mi i a un amic meu q el valencià i el català eren llengues diferentes.Crec q provenia de la Facultat de filologia de Quito… [Madrid-Quito, ja es aixo (sorry no tinc accents]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *