Rivalitat (Rac 1)

Aquest patiment per l’estat de les relacions entre el president Mas i l’Oriol Junqueras és de país menor d’edat, de culer del temps anterior a la primera copa d’Europa. Catalunya ha d’estar orgullosa de tenir dos polítics amb dues personalitats tan fortes i unes virtuts tan diferents. Que han de fer els polítics si no barallar-se per manar. Un país sa i vigorós necessita dirigents que tinguin ambició i una idea pròpia de les coses, i més en un moment tan difícil. Mirin què passa a Espanya on tothom pensa igual. Els grans moments dels països civilitzats sempre han estat protagonitzats per grans rivalitats polítiques. Recordin Gladston i Disraelí o Jefferson i Adams. El talent surt de les espurnes que produeixen els xocs entre caràcters dominants. Mirin com va sortir ahir el Miquel Iceta de la reunió amb el president Mas: semblava un criat. Junqueras, en canvi, és un rival, la prova rotunda del vigor que està agafant l’independentisme. No pateixin que Mas millorarà Junqueras i Junqueras millorarà el president Mas –fins i tot per aquells que creuen que ja és perfecte.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *