Socialisme (Avui)

Un senyal que em fa pensar que estem lluitant per resistir un procés de centralització, més que no pas per aconseguir la independència, és constatar fins a quin punt la retòrica d’esquerres s’ha apoderat de l’anomenat procés. Cada dia em costa més escoltar el discurs de l’independentisme i reconèixer els trets que han permès a la nació catalana de sobreviure els últims segles. Ara gairebé sembla mentida que Pujol guanyés amb el lema “Sant Pancraç, salut i feina”. Quan penso que alguns republicans espanyols de 1868 elogiaven Catalunya “porque es la provincia que se parece más a los Estados Unidos de América”, quedo fascinat que ens haguem acabat fent tan nostre el discurs d’Iniciativa. Aquest setembre, molts partidaris de la independència votaran Raül Romeva o la CUP tapant-se el nas, per pur patriotisme. Aquest sacrifici té una cosa positiva. Vol dir que no estem tan bojos com el 1936 i que una part del país entén que cal fer concessions per treure’s l’ogre espanyol de sobre. Tot i així, s’ha de recordar que aquesta deriva socialista és fruit de l’espanyolització de Catalunya. A primers del segle XX, els viatgers encara insistien que la classe obrera catalana era més civilitzada i liberal que l’espanyola. Ho hem de tenir present perquè, si badem, tanta carta als reis se’ns girarà en contra. El discurs d’esquerres, quan no és un discurs totalitari, en general és un discurs de perdedors. Les societats sotmeses tenen l’autoestima baixa i tendeixen a buscar consol i justificació en els discursos humanitaristes. Sense una cultura de centre dreta que posi la llibertat de l’individu al centre de la vida catalana, la independència només vindrà de miracle. El que fa por als espanyols no és que parlem de l’estat del benestar, sinó que millorem les relacions de Barcelona amb Mallorca, València o Perpinyà –que ahir va inaugurar un monòlit dedicat a Salvador Dalí–. Qualsevol que mani sap que un país no el fan els subsidis, sinó l’esforç i la imaginació. La gent que viu o que aspira a viure de l’erari públic triarà sempre el camí més fàcil i, per tant, el millor postor.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *