Unió (Avui)

Unió és un partit decisiu a Catalunya i, encara que costi de veure, sempre ha marcat l’agenda “política” del país. Quan els analistes diuen que el partit de Duran s’està tornant independentista em sembla que encara parlen ofuscats per les tàctiques de Pujol. Unió és el partit que recull les restes de l’aristocràcia del país. És la formació que connecta Catalunya amb la seva història nacional profunda. Sense la relació que té amb la catalanitat, no es pot comprendre per què ha estat el partit més prostituït pel sistema de la Transició. Unió connecta amb la Catalunya de Prat de la Riba i, a través seu, amb el carlisme que venia dels masos de 1714 i la memòria de la Corona d’Aragó. Unió va servir a Pujol per donar pedigrí al món menestral de CDC i al mateix temps per controlar la intensitat sobiranista del país. Unió va ser durant molts anys l’excusa de Pujol per aturar els partidaris de la independència en el seu propi partit. Ara Duran vol convertir-se en l’excusa de Mas per perpetuar l’empat amb Espanya. És entretingut de veure com tot allò que s’ha fet per mantenir Catalunya sota mínims s’està girant contra l’Estat. Sense això, no s’entén ni la llei Wert, ni la resurrecció de Ciutadans, ni tampoc l’aparició d’una figura com Antoni Castellà dins d’un partit teòricament momificat com era Unió. La història i la continuïtat són la base del poder polític –per això el PP té un paper tan residual a Catalunya–. La història connecta amb les emocions més vives dels països i és lògic que Madrid intenti controlar el nostre passat. Unió es desperta perquè l’ànima de Catalunya es desperta. Justament perquè és el partit de les essències, el lideratge de Duran es basava a ocultar l’imaginari de la formació a canvi de negocis i poder. La criminalització d’Unió només serveix per debilitar la força de Catalunya i trobo estrany que CDC no l’ajudi a alliberar-se. Si Duran guanya, Unió s’acabarà aliant amb Ciutadans per poder vestir la mona de seda i anar fent amb la dreta el mateix que el PSC va fer amb l’esquerra durant el pujolisme.

Leave a Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *